dilluns, 1 de maig del 2017

LES MUSES HAN MORT



Pessiga'm on hi hagi carn,
posa'm contra la paret,
no hi ha res més per mostrar.
Ja no som el que vols.
Amb el fum cobrint-te la cara
cent mil veus d'àngel
diuen que un dia cregueres
enamorar-te d'una idea
foragitada pel teu menyspreu.
Encara som aquí.
Sempre som aquí,
abstreta llum al teu cervell 
que s'esvaeix com la boira
d'un carreró brut
a l'alba lenta
quan les putes, avorrides, 
se'n van a dormir.
I som aquí,
sense esperar el canvi,
fins que la saliva se'ns acabi,
fins que el temps mati l'amor,
fins que no hi hagi esperança per mi,
putrescent vers oblidat
que un dia volies escriure
i que mai no va arribar a ser.
Les muses han mort.