dimarts, 29 de novembre del 2016

ENMIG DE LA MAR ENSANGONADA



Era morta, 
i vaig morir
i vaig tornar a morir
i vaig morir un altre pic.
Fins que els dimonis
em mostraren
el camí púrpura
de la follia
i al final del camí
hi havia unes mans,
pensant
que eren un cor,
bategant
enmig de la mar ensangonada.
Fins que la sang s'esvaí
tornant la llum turquesa
de l'aigua,
les mans-cor no
deixaren de bategar...
I vaig morir un altre pic
i vaig tornar a morir
i vaig morir.
Era morta.

1 comentari:

  1. La muerte sermonea en el mar que ruge y que hiere. Que nace, nacimiento perpetuo.

    ResponElimina