Pintar línies púrpures amb els dits al cel i sentir caure la pluja sobtadament als ulls badats, contemplant els deserts estesos davant el cor.
Fer figures d'arena i sal amb els peus nus i jugar amb els cabells enredats per l'aire calent, aspre, tot esperant que una bufada forta desfaci les figures en centenars de milions de partícules salades i observar,
embadalida, com volen fins a les línies púrpures del cel, pintades amb els dits, mentre plou als deserts d'arena i sal
i un unicorn negre cavalca salvatge per les dunes,
plenes de flors de colors que parlen una llengua estranya,
com si contessin antigues històries d'amor i passió.
El baf de la cafetera fa voltes, juganer:
- Els somnis de primavera desperten a la vida els sentits.
Desespera l'espera, d'esperar el retrobament.
De trobar els nostres ulls, els nostres llavis.
D'enllaçar les nostres mans, els nostres cossos.
De tastar les nostres llengües, les nostres passions.
De beure de les nostres boques tot l'amor que vessa.
De callar els sentiments, les emocions.
El baf de la cafetera balla feixuc:
- De besar-se amb els dits,
de mirar-se amb la boca,
de tocar-se amb els ulls, en saben molt els amants de la torre dels oblidats.
De records incandescents
s'alimenten les espires d'aquest foc
de passions.
Saber i no saber què s'amaga rere una mirada,
rere el gest que congela un moment
entre els amants que s'idolatren
en el silenci planyívol abans de l'adéu.
De les emocions silenciades
en farem un niu de tendreses dalt del campanar
tocant el cel de la pell encesa.
El baf de la cafetera voleteja satisfet:
- Les emotivitats intel·ligents es troben sense cercar-se.
