dijous, 31 d’octubre del 2013

IGNORAR LES ESTRANYES PAPALLONES DE BRILLANTS COLORS.


Eixerit, simpàtic i xalest el fum de la cafetera jugava a la cuina avui dematí. Em contava històries sobre noves oportunitats, nous començaments... La vida és estranya de vegades, tan aviat t'ho lleva tot, com de sobte te’n dona massa. Aprofitarem la bonança, no sabem mai quan es pot acabar.







   Sentir-se ignorada com les estranyes papallones de brillants colors es meravellós. Viure dins una crisàlide a un univers de soledat infinita i metamorfosar-te d'eruga a papallona, només observada per qualque entomòleg curiós. Sortir al món transformada en un extraordinari insecte alat i volar per damunt del fenc pentinat per la brisa juganera. Anar de flor en flor guiada per la bellesa dels seus colors. Tenir una intensa vida efímera gaudint de la llibertat i la beutat. Riu amb ganes el baf de la cafetera :
-      Ignorar les estranyes papallones de brillants colors, no les fa manco precioses.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

VUIT-CENTS ULLS


Amb el darrer cafè del dia davant, tota sola a la cuina, he d'admetre que el fum de la cafetera i jo parlam. Sí, mantenim unes converses força interessants. La darrera, ara fa un moment, anava sobre la necessitat absoluta que tinc de carregar amb les culpes de tots els mals del món... No sé què es més urgent que em tracti el psiquiatra: el sentiment de culpa o la xarrera desenfrenada amb el fum de la cafetera. 

Vuit-cents ulls, fitant les besades mai no donades.
Vuit-cents ulls, observant el desig contingut en els silencis de les boques deleroses.
Vuit-cents ulls, ullant els calfreds dissimulats en tocar-se les mans sense voler.
Vuit-cents ulls, mirant els ulls dels que es miren als ulls, tot esperant no ser observats.
El baf de la cafetera riu amb ganes:
- Els ulls que vos miren mirar-vos als ulls, compten les besades que vos donau amb la mirada.


dimarts, 29 d’octubre del 2013

C/DONA

Ahir a les set de l'horabaixa, a l'edifici Guiem Cifre de Colonya de la UIB es presentava el documental Carrer Dona, finançat per l'oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB i dirigit i produït per cinc dones emprenedores: Xisca Adrover, Susana Batle, Nuria Martínez, Marta Munar i Aina Soler.
Aquestes cinc dones, mogudes per unes inquietuds envers el mòn de l'exclusió social femenina, pretenen amb aquest documental, donar veu i posar cara a un col.lectiu invisivilitzat i doblement estigmatitzat, com és el de les dones sense llar.
Mitjançant na Paquita, una dona de 43 anys amb una llarga trajectòria dins el món de la marginació, que mos conta la seva història, tan trista,  com dura, mos conviden a una profunda reflexió social sobre la manca d'un model d'intervenció que inclogui la perspectiva de gènere i doni resposta a les necessitats reals i específiques del col.lectiu.
Així, les dades que s'exposen son esgarrifoses, el cent per cent de les dones en situació d'exclusió social extrema, han estat o son víctimes de violència de gènere. Si tenim en compte que el camí que condueix a una dona fins aquesta situació de marginalitat, és molt més llarg i ardu que els dels homes, donat que elles tenen més recursos, ens fa pensar inevitablement, en quantes dones pateixen en l'ombre i l'anonimat abusos brutals, per tal de no acabar al carrer com li va passar a Paquita.
La polivictimització d'aquest col.lectiu sense recursos ni suport familiar, ni social, en molt de casos, s'endinsa en el món de les drogues i l'alcohol, entrant així en una espiral de la qual és molt  difícil sortir.
Una pregunta me ronda pel cap des d'ahir en haver vist aquest documental: si el cent per cent de les dones en situació d'exclusió social extrema, han estat o son víctimes de violència de gènere, en quin percentatge afecten els maltractaments en l'abús i consum d'alcohol i drogues d'aquestes dones?.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

DE LES MEVES DÈRIES I CUROLLES

De les meves dèries i curolles no en puc parlar obertament en aquest bloc, per no escandalitzar ningú. Ara bé, cada vegada que el fum de la cafetera em conti històries les escriuré per compartir-les amb molt de gust amb thotom, trob que una oradura tan fascinant com aquesta no es pot deixar passar.


Avui dematí, no gaire prest, el fum de la cafetera sortia enrabiat, senyal inequívoca de que el somni del vespre havia estat poc plaent. Desagradable i ple de simbolismes l'he oblidat aviat, el vent em contava històries d'estimeres amagades molt més interessants que els malsons vetllats per moixes nodridores.